Dades x Associacions x BCN presenta visualitzacions de dades útils per a les associacions de Barcelona, ofereix informació de valor que pugui servir de suport a les decisions estratègies i per a la definició de projectes de les entitats de Barcelona.
Dades X Associacions x BCN recull dades de valor per a la tasca de les entitats de Barcelona; facilita l’ús de dades per analitzar-les i poder dissenyar estratègies per a la millora de la presa de decisions; vol empoderar a les associacions en l’ús d’eines digitals creades a partir de les seves necessitats.
T’ofereix un mapeig de l’associacionisme de Barcelona per temàtica i territori, un recorregut de dades basat en l’enquesta de participació de Barcelona i una anàlisi comparativa entre l’oferta associativa orientada a perfils concrets de persones (edat, sexe, necessitats…) i la població diana als territoris.
Localització de les entitats al territori
Mostrem en el mapa totes les entitats de la ciutat en 2024, “entitats i grups de fet” de la ciutat que recull el fitxer General d’Entitats Ciutadanes de la ciutat de Barcelona, segons el seu sector_Tematic_1 (tema principal al qual es dedica l’entitat) i la seva adreça. Aquesta visualització permet observar la distribució del conjunt d’entitats per barris i per cadascuna de les temàtiques.
Els barris amb major quantitat d’entitats en 2024 són: l’Eixample dreta i el Raval i La Vila de Gràcia, amb més de 300 entitats cada un d’ells. Si ens fixem en els àmbits temàtics, destaquen les entitat Culturals, 1.543 entitats a la ciutat de Barcelona, 126 de les quals s’ubiquen a La Vila de Gràcia, seguidament de les entitats d’Educació i Formació (666 entitats) i les d’Esports (519 entitats).
La visualització mostra les entitats de cada barri que recull el fitxer General d’Entitats Ciutadanes de la ciutat de Barcelona. Permet veure quins barris tenen més entitats, també filtrar per districtes comparant només els barris d’aquell districte. Les dades corresponen a l’any 2024.
Els districtes amb més entitats són l’Eixample, amb 972 entitats entre tots els barris, i Ciutat Vella, amb un total de 878 entitats en 2024.
Distribució d’entitats segons característiques sociodemogràfiques del territori
Mostrem en un mapa la població de cada barri de Barcelona i hi sobreposem un cercle que representa la quantitat d’entitats que hi ha en aquell barri. Les entitats mostrades poden filtrar-se segons el seu àmbit temàtic. Permet veure en quins barris hi ha més associacions de cada àmbit temàtic i la relació amb la població. Les dades de referència de població i entitats són de 2024.
Si comparem la quantitat d’entitats amb el nombre d’habitants de cada barri, podem veure com majoritàriament a major població hi ha major quantitat d’entitats.
Mostrem en un mapa el nivell de renda de cada barri de Barcelona i hi sobreposem un cercle que representa la quantitat d’entitats que hi ha en aquell barri. Les entitats mostrades poden filtrar-se segons el seu àmbit temàtic. Permet veure en quins barris hi ha més associacions de cada àmbit temàtic tenint en compte el seu nivell de renda. Mapa creat amb les darreres dades disponibles, corresponent al 2021 per la renda i 2024 per les entitats
En el conjunt de Barcelona veiem que els 6 barris amb més de 200 entitats tenen una renda mitjana d’entre 10.205 € i 14.217 €, exceptuant el barri de Vila de Gràcia (18.540 €) i la Dreta de l’Eixample (22.072 €).
Si mirem per àmbit temàtic, aquest patró es repeteix en les entitats dedicades al suport social. Respecte a les entitats amb més presència en l’àmbit de Barcelona, com són les culturals, les d’educació i formació i les esportives, són presents en barris amb diferents llindars de renda. En els 7 barris on hi ha més de 50 entitats culturals la renda es sitúa entre 13.249 € i 18.540 €, exceptuant el barri de la Dreta de l’Eixample que es situa en 22.072 €. Els 4 barris amb més de 20 entitats esportives es situen entre 13.393 € i 17.226 € i en el 6 barris amb 20 o més entitats d’Educació i Formació es situen entre 17.035 € i 22.217 €, exceptuant els barris del Raval (10.205 €) i Sarrià (26.447 €).
Presentem recorregut per diverses dades de l’“Enquesta de Participació Ciutadana i Associacionisme“ (2017, Ajuntament de Barcelona), realitzada per l’empresa GESOP a 1002 persones de la ciutat majors de 16 anys, que pretén mostrar un radiografia de la participació a la ciutat i a les associacions.
Perfil de membres d’una entitat
Mostrem en un mapa el grau de participació de la ciutadania en l’associacionisme segons les dades de l’Enquesta de Participació Ciutadana. Per participació es considera aquelles persones que són usuaris de les instal·lacions o les activitats que organitza l’entitat, aquelles que assisteixen a reunions, assemblees, etc. i aquelles que són representants o membres de junta. Mostrem tant el percentatge de participació expressat en l’enquesta com una estimació del nombre de persones que participen en les associacions d’acord amb la població del districte i el grau de participació d’aquell districte expressat a l’enquesta.
Els districtes amb major percentatge de participació dels seus habitants són els de Sants-Montjuïc i Sarrià-Sant Gervasi i l’eixample (30% o més de participació). Si fem una estimació de la participació tenint en compte el percentatge de participació i els habitants de cada districte, els barris amb major nombre absolut de participants són, però, l’Eixample, Sant Martí i Sants-Montjuïc (tots ells amb més de 75.000 persones que participen de l’associacionisme).
Mostrem el grau d’implicació de les persones que afirmen participar en les associacions segons l’enquesta de participació ciutadana i associacionisme de l’Ajuntament de Barcelona. El revisem segons el sexe de les persones que han respost l’enquesta.
Si mirem el grau d’implicació segons el sexe de les persones que participen en les associacions veiem força equilibri, tot i que la participació com a persona usuària té una mica més pes entre els homes (el 45% d’homes participa només com a usuaris enfront del 42% de les dones) i en el cas dels membres actius hi té més pes les dones (41% de les dones hi participen com a membre actiu enfront del 37% d’homes). La participació com a membres de junta és més igualada (el 18% dels homes i el 17% de les dones).
Mostrem el grau d’implicació de les persones que afirmen participar en les associacions segons l’enquesta de participació ciutadana i associacionisme de l’Ajuntament de Barcelona. El revisem segons les franges d’edat de les persones que han respost l’enquesta.
Si ens fixem en el grau d’implicació segons la franja d’edat de les persones que participen, veiem que en les franges més joves (16-24 anys) tendeixen a participar més com a membres actiu/va (el 50% ho fa en aquesta modalitat). En les franges següents augmenta la seva implicació com a representants o membres de junta, especialment entre els 35 i 44 anys en què el 28% de les persones d’aquesta edat són representants.
A partir dels 45 anys hi ha un canvi important i la participació és fonamentalment com a usuari/ària (destaca sobretot com entre els 45 i els 55 anys el 56% ho fan tan sols com usuaris i usuàries).
En les franges d’edat més altes tot i que es segueix participant més com a usuari/ària sí que augmenta una mica la implicació com a membre actiu/va, reduint-se la participació com a representants.
Mostrem el grau d’implicació de les persones que afirmen participar en les associacions segons l’enquesta de participació ciutadana i associacionisme de l’Ajuntament de Barcelona. El revisem valorant alhora el sexe i la franja d’edat de les persones que han respost l’enquesta.
Destaca que entre les dones de 16 a 24 anys hi ha una participació majoritària com a membres actives (78% de la franja d’edat i sexe).
La segona concentració més alta (67% de la franja d’edat i sexe) la tenen els homes d’entre 16 i 24 anys que participen com a usuaris.
A la part contrària, la concentració més baixa es dóna tant entre els homes de 45 a 54 anys com entre les dones de més de 64 anys que fan de representants o membres de junta, amb un 8% de la participació de la seva franja d’edat i sexe.
Analitzem la relació entre la participació i l’edat i nivell d’estudis de les persones enquestades a l’enquesta de participació ciutadana i associacionisme.
Podem veure com el gruix de la participació és dona en aquelles persones que tenen estudis universitaris i entre 40 i 60 anys.
Si ho mirem per l’àmbit temàtic de les associacions, les dedicades a Gent gran, tenen una participació majoritària de persones amb estudis secundaris professionals de més de 60 anys i universitaris de menys de 40 anys. En el cas de les associacions d’educació es concentra en persones universitàries de 40 anys.
Altres dades destacables és que en les associacions esportives hi ha més participació de dones que no pas d’homes. També destaca que en els casals, centre cívics i ateneus hi manca participació de persones d’estudis secundaris, predominant homes sense estudis o estudis primaris de més de 70 anys.
Mostrem el grau d’implicació de les persones que afirmen participar en les associacions segons l’enquesta de participació ciutadana i associacionisme de l’Ajuntament de Barcelona. Els agrupem segons el districte on viuen i ordenats pel seu nivell de renda.
Si mirem el percentatge de cada grau de participació en cada districte i ordenem aquests pel seu nivell de renda, no es veu que hi hagi una relació directa. Per exemple els districtes amb major participació com a usuaris o usuàries són Sants-Montjuïc (3r amb menys renda) amb un 19% i Sarrià-Sant Gervasi (districte amb més renda) amb un 18%. Per la seva banda els districtes amb major percentatge de membres actius/ves són l’Eixample (tercer amb més renda) amb un 15%, seguit amb un 14% per Gràcia (quart amb més renda) i Sants-Montjuïc (tercer amb menys renda).
Perfil de participació a les entitats
En aquest gràfic s’ha creat un índex de participació segons cinc característiques (sexe, edat, districte, situació laboral i estudis) de les persones que participen en les associacions. Els detalls de l’elaboració de l’índex es poden consultar a l’apartat “metodologia”. Es representen agrupats segons els diferents graus de participació expressats.
Si mirem la concentració de respostes en cada tipus de participació, veiem que en el cas de les persones usuàries tenen majoritàriament un índex de participació entre 50 i 80. Entre membres actius/ves l’índex majoritari va del 40 als 90 amb major presència al voltant del 65. En el cas dels membres de junta es trobem una major varietat d’índex entre els 20 i el 95, amb una lleugera concentració als 75 punts.
Impacte en el territori
Mostrem la relació entre el percentatge de participació en les associacions en cada districte i el nombre d’entitats existents en aquell districte. La participació s’ha extret l’enquesta de participació ciutadana i associacionisme i el nombre d’entitats del Fitxer d’Entitats Ciutadanes.
Si mirem el grau de participació que declaren els enquestats i el nombre d’entitats que hi ha al cada districte, destaca Gràcia que malgrat ser el quart districte amb menys entitats, es situa com el segon districte quant a participació.
El districte amb més participació (Sants-Montjuïc) és el quart pel que fa a nombre d’entitats (657 en la zona mitja alta entre les 952 de l’eixample o les 275 de Les Corts). I el districte amb més entitats, l’Eixample, és el tercer respecte a participació.
Usos de centres cívics
Mostrem el nombre d’usos dels centres cívics per part de les entitats i els usos de l’equipament d’activitat pròpia. Permet observar si les activitats dutes a terme per les entitats i els centres cívics es complementen i quina proporció de cada tipus hi ha. Les dades corresponen a l’any 2023.
Si estudiem els usos dels centres cívics durant l’any 2023, els centres cívics amb més usos per part d’entitats respecte als usos propis del centre són els situats en els barris de Sants, destacant els centres cívics de Casa del Rellotge i el Centre Cultural Albareda amb més de 200 usos per part d’entitats, i Ciutat Vella, destacant els centres cívics de Drassanes i Barceloneta amb més de 300 usos per part d’entitats.
Volem comparar si l’oferta d’entitats dedicades a un perfil de persones corresponen al pes de les persones d’aquest perfil i/o necessitats a cada territori (dones, gent gran, migrants…). La proporció d’entitats dedicades a una necessitat o perfil responen al pes de persones en aquest territori?
Els barris amb més proporció de dones són els que concentren més entitats de “dones”?
Comparem el percentatge d’entitats de l’àmbit temàtic “dones” que hi ha a cada barri, segons el seu sector_Tematic_1 (tema principal al qual es dedica l’entitat), respecte al total d’entitats de “dones” de Barcelona i ho comparem amb el percentatge de dones que hi ha a cada barri de Barcelona, respecte al total de dones de Barcelona. Podem veure si aquells barris amb més dones també són els barris amb més entitats que actuen en aquesta temàtica. Les dades corresponen a l’any 2024.
La distribució de dones és força homogènia a la ciutat, el barri amb més entitats dones és la Dreta de l’Eixample amb un 16,88% de les entitats de dones de tota la ciutat i la població de dones és del 2,68% de Barcelona. El següent barri amb més proporció d’entitats de dones és el barri del Raval que recull el 9,09% d’entitats i la població de dones és del 2,49%, seguidament de la Vila de Gràcia (7,14% d’entitats i 3,12% de dones) i el barri Gòtic (6,49% d’entitats i l’1,1% de dones). Com s’observa, no sempre una major proporció d’entitats de dones es relaciona amb un volum superior d’habitants dones al barri.
Mostren la distribució per barris de la ràtio d’entitats de dones per cada 100 dones. Aquest mapa ens permet veure quantes entitats de dones hi ha per cada 100 dones per barris, per analitzar si hi ha més entitats de dones on hi ha més població de dones. Les dades corresponen a l’any 2024.
Si ens fixem en la ràtio veiem com Vallbona és el barri amb una densitat més alta, amb 0,15 entitats per cada 100 dones. El pòdium el completen la Dreta de l’Eixample i la Marina del Prat Vermell amb 0,11 i 0,10 respectivament. El barri Gòtic es situa en el 0,10 i la resta de barris no arriben a 0,10 entitats per cada 100 dones.
Els barris amb més gent gran són els que concentren més entitats que tenen per temàtica “gent gran”?
Comparem el percentatge d’entitats de l’àmbit temàtic “gent gran” que hi ha a cada barri, segons el seu sector_Tematic_1 (tema principal al qual es dedica l’entitat), respecte al total de Barcelona i ho comparem amb el percentatge de persones majors de 65 anys que hi ha a cada barri de Barcelona, respecte al total de gent gran de Barcelona. Podem veure si aquells barris amb més persones grans també són els barris amb més entitats que actuen en aquesta temàtica. Les dades corresponen a l’any 2024.
La distribució d’entitats de gent gran varia en els diferents barris, independentment del volum d’habitants de 65 anys i més al barri. Es destaquen 20 barris que no compten amb cap entitat de gent gran.
Mostren la distribució per barris de la ràtio d’entitats de gent gran per cada 100 habitants de 65 i més anys. Aquest mapa ens permet veure quantes entitats de gent gran hi ha per cada 100 persones de 65 i més anys per barris, per analitzar si hi ha més entitats de gent gran on hi ha més població de gent gran Les dades corresponen a l’any 2024.
Destaca el barri de Vallbona amb la ràtio més gran d’entitats per cada 100 habitants majors de 65 anys (0,53), seguit de Torre Baró (0,27), Vallvidrera (0,27) i Baró de Viver (0,26). La resta de barris tenen una ràtio inferior a 0,20.
Analitzem la quantitat de casals de gent gran existents a Barcelona segons els espais de participació ciutadana que recull l’ajuntament. S’ha comptabilitzat tant casals públics com privats. El mapa mostra la ràtio del nombre de casals de gent gran per cada 100 habitants de 65 i més anys, per barris en 2024.
La ràtio de Casals de gent gran és més alta al barri de Baró de Viver (0,26 casals per cada 100 habitants majors de 65 anys) i Can Peguera (0,23 casals per cada 100 majors de 65).
Una mica per darrere hi ha els barris de la Trinitat Nova i la Trinitat Vella amb 0,15 i 0,13 respectivament. La resta de barris tenen una ràtio inferior a 0,10 casals per cada 100 habitants majors de 65 anys.
Els barris amb més persones migrades són els que concentren més entitats que tenen per temàtica “immigració”?
Comparem el percentatge d’entitats de l’àmbit temàtic “immigració” que hi ha a cada barri, segons el seu sector_Tematic_1 (tema principal al qual es dedica l’entitat), respecte al total de Barcelona i ho comparem amb el percentatge de persones migrades desde fora d’Espanya que hi ha a cada barri de Barcelona. Podem veure si aquells barris amb més inmigració també són els barris amb més entitats que actuen en aquesta temàtica. Les dades corresponen a l’any 2024.
Veiem com el barri del Raval, barri que concentra el 17,31% de les entitats dedicades a immigració, compta amb el 5,61% de les persones migrades desde fora d’Espanya de Barcelona. El barri de Sant Pere, Santa Caterina i la Ribera és el segon barri amb més proporció d’entitats d’immigració (11,54%) i compta amb el 2,50% de les persones migrades desde fora d’Espanya de Barcelona. La distribució d’entitats d’immigració varia en els diferents barris, independentment del volum de persones migrades desde fora d’Espanya , encara que en els barris amb un percentatge d’entitats d’immigració superior al 3%, tenen una població de persones migrades desde fora d’Espanya de mínim del 2,5%.
Mostren la distribució per barris de la ràtio d’entitats d’immigració per cada 100 persones migrades de fora d’Espanya. Aquest mapa ens permet veure quantes entitats d’immigració hi ha per cada 100 persones migrades de fora d’Espanya per barris, per analitzar si hi ha més entitats d’immigració on hi ha més població de persones migrades. Les dades corresponen a l’any 2024.
El barri amb una ràtio més alta d’entitats dedicades a immigració per cada 100 persones migrades de fora d’Espanya és Canyelles, amb 0,35 entitats per cada 100 persones migrades de fora d’Espanya . La segona ràtio més alta es troba a Torre Baró amb 0,15 seguit de la Vall d’Hebrón amb 0,14 i Vallvidrera i Sant Pere, Santa Caterina i la Ribera, ambdós amb 0,11. El Raval, barri que destaca per ser el barri amb més entitats en nombre absolut (18), en tenir també el nombre més gran de persones migrades de fora d’Espanya (24.280), és un dels barris amb ràtio més baixa amb tan sols 0,07 entitats per cada 100 persones migrades de fora d’Espanya.
Els barris amb rendes més baixes són els que concentren més entitats que dedicades al “suport social”?
Comparem el percentatge d’entitats de l’àmbit temàtic “suport social” que hi ha a cada barri, segons el seu sector_Tematic_1 (tema principal al qual es dedica l’entitat),respecte al total de Barcelona i ho comparem amb el diferencial de renda que hi ha a cada barri respecte a la mitjana de Barcelona. Podem veure si aquells barris amb una diferència de renda negativa més elevada també són els barris amb més entitats que actuen en aquesta temàtica. Visualització creada amb les darreres dades disponibles, dades d’entitats de l’any 2024 i dades de renda de 2021.
Si ens fixem en els barris que tenen una diferència més negativa de renda respecte a la mitjana de la ciutat, veiem com Ciutat Meridiana, Torre Baró, Vallbona i Baró del Viver els tres barris amb més diferència (-48,58%, -43,44%, -41,6% i -41,47% respectivament) no tenen entitats dedicades a suport social.
El quart barri en diferència de renda, el Raval (-41,18%) és, però, el barri amb més entitats d’aquest tipus, hi ha l’11,11% d’aquest tipus d’entitats. Sorprèn com el segon barri amb major nombre d’entitats de suport social és la Vila de Gràcia, on hi ha un 7,04% de les entitats d’aquest àmbit malgrat tenir un diferencial de renda positiu (+6,86%) respecte a la mitjana de la ciutat.
Mostren la distribució per barris de la ràtio d’entitats de suport social er cada 100 habitants en risc de pobresa, és a dir, amb ingressos inferiors a 7.500 €/l’any. Aquest mapa ens permet veure quantes entitats de suport social hi ha per cada 100 persones en risc de pobresa per barris, per analitzar si hi ha més entitats d’aquesta mena on hi ha més població de persones en aquesta situació. Visualització creada amb les darreres dades disponibles, dades d’entitats de l’any 2024 i dades de renda de 2021.
En aquest mapa hi veiem una fluctuació del valor de la ràtio segons barris, essent el barri amb major ràtio el del Clot amb 0,45 entitats per cada 100 habitants amb menys de 7.500€ l’any. Un total de 17 barris no compten amb entitats de suport social.
Els barris amb més infancia concentren més entitats que tenen per temàtica “educació i formació”?
Comparem el percentatge d’entitats de l’àmbit temàtic “educació i formació” que hi ha a cada barri, segons el seu sector_Tematic_1 (tema principal al qual es dedica l’entitat), respecte al total de Barcelona i ho comparem amb el percentatge de menors de 16 anys que hi ha a cada barri de Barcelona. Podem veure si aquells barris amb més infants en edat escolar també són els barris amb més entitats que actuen en aquesta temàtica. Les dades corresponen a l’any 2024.
En aquesta comparativa podem veure com els barris amb major nombre d’entitats d’àmbit temàtic educació i formació són també els barris amb major percentatge de persones de menys de 16 anys.
A La Vila de Gràcia, amb un 5,71% de les entitats d’aquesta temàtica, hi viu el 2,7% dels menors de 16 anys de Barcelona. A El Raval (5,41% de les entitats) hi viu el 3,01% de la població d’aquesta franja d’edat i a La Dreta de l’Eixample hi ha el 4,50% de les entitats d’educació i formació i el 2,32% dels menors de 16 anys.
Mostrem la distribució per barris de la ràtio d’entitats d’educació i formació per cada 100 habitants menors de 16 anys. Aquest mapa ens permet veure quantes entitats d’educació i formació hi ha per cada 100 persones en risc de pobresa per barris, per analitzar si hi ha més entitats d’aquesta mena on hi ha més població d’infants. Les dades corresponen a l’any 2024.
Si ens fixem en la ràtio, veiem que el mapa és força homogeni. Hi destaca Montbau amb 1,65 entitats dedicades a l’educació per cada 100 menors de 16 anys. La resta de barris se situen per sota de la ràtio 1 amb un important gruix de barris amb una ràtio d’entre 0,2 i 0,3.