Dades x Associacions x BCN presenta visualitzacions de dades útils per a les associacions de Barcelona, ofereix informació de valor que pugui servir de suport a les decisions estratègies i per a la definició de projectes de les entitats de Barcelona.
Dades X Associacions x BCN recull dades de valor per a la tasca de les entitats de Barcelona; facilita l’ús de dades per analitzar-les i poder dissenyar estratègies per a la millora de la presa de decisions; vol empoderar a les associacions en l’ús d’eines digitals creades a partir de les seves necessitats.
T’ofereix un mapeig de l’associacionisme de Barcelona per temàtica i territori, un recorregut de dades basat en l’enquesta de participació de Barcelona i una anàlisi comparativa entre l’oferta associativa orientada a perfils concrets de persones (edat, sexe, necessitats…) i la població diana als territoris.
Localització de les entitats al territori
Mostrem en el mapa totes entitats de la ciutat, “entitats i grups de fet” de la ciutat que recull el fitxer General d’Entitats Ciutadanes de la ciutat de Barcelona, segons el seu
sector_Tematic_1 (tema principal al qual es dedica l’entitat) i la seva adreça, permet observar la distribució del conjunt d’entitats i per cadascuna de les temàtiques.
Els barris amb major quantitat d’entitats són: La Vila de Gràcia, Eixample dreta i el Raval amb més de 300 entitats cada un d’ells. Si ens fixem en els àmbits temàtics Educació, Esports, Gent gran i Veïnals són les que tenen una distribució més homogènia a tots els barris de Barcelona.
Comptabilitzem les entitats de cada barri que recull el fitxer General d’Entitats Ciutadanes de la ciutat de Barcelona. Permet veure quins barris tenen més entitats, també filtrar per districtes comparant només els barris d’aquell districte.
Dels 73 Barris de Barcelona, només 15 tenen més de 100 entitats, d’aquests 6 compten més de 200 i tan sols 3 més de 300.
En la part baixa veiem que hi ha 15 barris amb menys de 25 entitats, i d’aquests només dos en tenen menys de 10.
Distribució d’entitats segons característiques sociodemogràfiques del territori
Mostrem en un mapa la població de cada barri de Barcelona i hi sobreposem un cercle que representa la quantitat d’entitats que hi ha aquell barri. Les entitats mostrades poden filtrar-se segons el seu àmbit temàtic. Permet veure en quins barris hi ha més associacions de cada àmbit temàtic i la relació amb la població.
Si comparem la quantitat d’entitats amb el nombre d’habitants de cada barri, podem veure com majoritàriament a major població hi ha major quantitat d’entitats.
Mostrem en un mapa el nivell de renda de cada barri de Barcelona i hi sobreposem un cercle que representa la quantitat d’entitats que hi ha aquell barri. Les entitats mostrades poden filtrar-se segons el seu àmbit temàtic. Permet veure en quins barris hi ha més associacions de cada àmbit temàtic tenint en compte el seu nivell de renda.
En el conjunt de Barcelona veiem que els barris amb més quantitat d’entitats són aquells que tenen una renda mitjana. Destaca, però, el cas particular de El Raval que malgrat tenir una de les rendes més baixes, és el segon barri amb més entitats.
Si mirem per àmbit temàtic, es repeteix força aquest patró, però podem observar per exemple com les entitats dedicades a immigració tenen una presència més forta a barris de renda mitja-baixa, i les de Salut a barris amb renda mitja-alta.
Presentem recorregut per diverses dades de l’“Enquesta de Participació Ciutadana i Associacionisme“ (2017, Ajuntament de Barcelona), realitzada per l’empresa GESOP a 1002 persones de la ciutat majors de 16 anys, que pretén mostrar un radiografia de la participació a la ciutat i a les associacions.
Perfil de membres d’una entitat
Mostrem en un mapa el grau de participació de la ciutadania en l’associacionisme segons les dades de l’Enquesta de Participació Ciutadana. Per participació es considera aquelles persones que són usuaris de les instal·lacions o les activitats que organitza l’entitat, aquelles que assisteixen a reunions, assemblees, etc. i aquelles que són representants o membres de junta. Mostrem tant el percentatge de participació expressat en l’enquesta com una estimació del nombre de persones que participen en les associacions d’acord amb la població del districte i el grau de participació d’aquell districte expressat a l’enquesta.
Els districtes amb major percentatge de participació dels seus habitants són els de Sants-Montjuïc i Sarrià-Sant Gervasi i l’eixample (30% o més de participació). Si fem una estimació de la participació tenint en compte el percentatge de participació i els habitants de cada districte, els barris amb major nombre absolut de participants són, però, l’Eixample, Sant Martí i Sants-Montjuïc (tots ells amb més de 75.000 persones que participen de l’associacionisme).
Mostrem el grau d’implicació de les persones que afirmen participar en les associacions segons l’enquesta de participació ciutadana i associacionisme de l’Ajuntament de Barcelona. El revisem segons el sexe de les persones que han respost l’enquesta.
Si mirem el grau d’implicació segons el sexe de les persones que participen en les associacions veiem força equilibri, tot i que la participació com a persona usuària té una mica més pes entre els homes (el 45% d’homes participa només com a usuaris enfront del 42% de les dones) i en el cas dels membres actius hi té més pes les dones (41% de les dones hi participen com a membre actiu enfront del 37% d’homes). La participació com a membres de junta és més igualada (el 18% dels homes i el 17% de les dones).
Mostrem el grau d’implicació de les persones que afirmen participar en les associacions segons l’enquesta de participació ciutadana i associacionisme de l’Ajuntament de Barcelona. El revisem segons les franges d’edat de les persones que han respost l’enquesta.
Si ens fixem en el grau d’implicació segons la franja d’edat de les persones que participen, veiem que en les franges més joves (16-24 anys) tendeixen a participar més com a membres actiu/va (el 50% ho fa en aquesta modalitat). En les franges següents augmenta la seva implicació com a representants o membres de junta, especialment entre els 35 i 44 anys en què el 28% de les persones d’aquesta edat són representants.
A partir dels 45 anys hi ha un canvi important i la participació és fonamentalment com a usuari/ària (destaca sobretot com entre els 45 i els 55 anys el 56% ho fan tan sols com usuaris i usuàries).
En les franges d’edat més altes tot i que es segueix participant més com a usuari/ària sí que augmenta una mica la implicació com a membre actiu/va, reduint-se la participació com a representants.
Mostrem el grau d’implicació de les persones que afirmen participar en les associacions segons l’enquesta de participació ciutadana i associacionisme de l’Ajuntament de Barcelona. El revisem valorant alhora el sexe i la franja d’edat de les persones que han respost l’enquesta.
Destaca que entre les dones de 16 a 24 anys hi ha una participació majoritària com a membres actives (78% de la franja d’edat i sexe).
La segona concentració més alta (67% de la franja d’edat i sexe) la tenen els homes d’entre 16 i 24 anys que participen com a usuaris.
A la part contrària, la concentració més baixa es dóna tant entre els homes de 45 a 54 anys com entre les dones de més de 64 anys que fan de representants o membres de junta, amb un 8% de la participació de la seva franja d’edat i sexe.
Analitzem la relació entre la participació i l’edat i nivell d’estudis de les persones enquestades a l’enquesta de participació ciutadana i associacionisme.
Podem veure com el gruix de la participació és dona en aquelles persones que tenen estudis universitaris i entre 40 i 60 anys.
Si ho mirem per l’àmbit temàtic de les associacions, les dedicades a Gent gran, tenen una participació majoritària de persones amb estudis secundaris professionals de més de 60 anys i universitaris de menys de 40 anys. En el cas de les associacions d’educació es concentra en persones universitàries de 40 anys.
Altres dades destacables és que en les associacions esportives hi ha més participació de dones que no pas d’homes. També destaca que en els casals, centre cívics i ateneus hi manca participació de persones d’estudis secundaris, predominant homes sense estudis o estudis primaris de més de 70 anys.
Mostrem el grau d’implicació de les persones que afirmen participar en les associacions segons l’enquesta de participació ciutadana i associacionisme de l’Ajuntament de Barcelona. Els agrupem segons el districte on viuen i ordenats pel seu nivell de renda.
Si mirem el percentatge de cada grau de participació en cada districte i ordenem aquests pel seu nivell de renda, no es veu que hi hagi una relació directa. Per exemple els districtes amb major participació com a usuaris o usuàries són Sants-Montjuïc (3r amb menys renda) amb un 19% i Sarrià-Sant Gervasi (districte amb més renda) amb un 18%. Per la seva banda els districtes amb major percentatge de membres actius/ves són l’Eixample (tercer amb més renda) amb un 15%, seguit amb un 14% per Gràcia (quart amb més renda) i Sants-Montjuïc (tercer amb menys renda).
Perfil de participació a les entitats
En aquest gràfic s’ha creat un índex de participació segons cinc característiques (sexe, edat, districte, situació laboral i estudis) de les persones que participen en les associacions. Els detalls de l’elaboració de l’índex es poden consultar a l’apartat “metodologia”. Es representen agrupats segons els diferents graus de participació expressats.
Si mirem la concentració de respostes en cada tipus de participació, veiem que en el cas de les persones usuàries tenen majoritàriament un índex de participació entre 50 i 80. Entre membres actius/ves l’índex majoritari va del 40 als 90 amb major presència al voltant del 65. En el cas dels membres de junta es trobem una major varietat d’índex entre els 20 i el 95, amb una lleugera concentració als 75 punts.
Impacte en el territori
Mostrem la relació entre el percentatge de participació en les associacions en cada districte i el nombre d’entitats existents en aquell districte. La participació s’ha extret l’enquesta de participació ciutadana i associacionisme i el nombre d’entitats del Fitxer d’Entitats Ciutadanes.
Si mirem el grau de participació que declaren els enquestats i el nombre d’entitats que hi ha al cada districte, destaca Gràcia que malgrat ser el quart districte amb menys entitats, es situa com el segon districte quant a participació.
El districte amb més participació (Sants-Montjuïc) és el quart pel que fa a nombre d’entitats (657 en la zona mitja alta entre les 952 de l’eixample o les 275 de Les Corts). I el districte amb més entitats, l’Eixample, és el tercer respecte a participació.
Usos de centres cívics
Mostrem el nombre d’usos dels centres cívics per part de les entitats i els usos de l’equipament d’activitat pròpia. Permet observar si les activitats dutes a terme per les entitats i els centres cívics es complementen i quina proporció de cada tipus hi ha.
Si estudiem els usos dels centres cívics durant l’any 2022, no veiem que una gran activitat per part del centre cívic desplaci les entitats, ni que hi hagi districtes més participatius. Tot i això, els tres centres cívics amb més usos d’entitats són del districte de Sants-Montjuïc i del quart al sisè de Ciutat Vella. Destaca també l’activitat del Centre Cívic Cotxeres de Sants, amb 769 usos propis i 272 usos d’entitats.
Volem comparar si l’oferta d’entitats dedicades a un perfil de persones corresponen al pes de les persones d’aquest perfil i/o necessitats a cada territori (dones, gent gran, migrants…). La proporció d’entitats dedicades a una necessitat o perfil responen al pes de persones en aquest territori?
Els barris amb més proporció de dones són els que concentren més entitats de “dones”?
Comparem el percentatge d’entitats de l’àmbit temàtic “dones” que hi ha a cada barri respecte al total de Barcelona i ho comparem amb el percentatge de dones que hi ha a cada barri de Barcelona. Podem veure si aquells barris amb més dones també són els barris amb més entitats que actuen en aquesta temàtica.
La distribució de dones és força homogènia a la ciutat, el barri amb més dones és la Nova Esquerra de l’Eixample amb un 3,53% de les dones de tota la ciutat.
El barri amb més percentatge d’entitats de l’àmbit temàtic “dones” és la Dreta de l’Eixample on hi ha el 17,33% de les entitats que ocupen aquest àmbit temàtic, és el setè barri pel que fa a població de dones. El segon barri amb més entitats de dones és el Raval, amb un 9,33% de les entitats d’aquest àmbit temàtic i que és el desè pel que fa a població de dones.
De la mateixa manera el tercer i quart barri amb més entitats de dones són la Vila de Gràcia i el barri Gòtic, tots dos tenen el 6,67% de les entitats de dones, però mentre la Vila de Gràcia és el quart respecte a població de dones de Barcelona, el barri Gòtic és situa en 39a posició pel que fa a nombre de dones amb un 1,06% de les dones de la ciutat.
Si ens fixem en la ràtio de dones per entitats de dones, veiem com Vallbona és el barri amb una densitat més alta, amb 0,15 entitats per cada 100 dones. El pòdium el completen la Dreta de l’Eixample i la Marina del Prat Vermell amb 0,13 tots dos. La resta de barris no arriben a 0,10 entitats per cada 100 dones.
Els barris amb més gent gran són els que concentren més entitats que tenen per temàtica “gent gran”?
Comparem el percentatge d’entitats de l’àmbit temàtic “gent gran” que hi ha a cada barri respecte al total de Barcelona i ho comparem amb el percentatge de persones majors de 65 anys que hi ha a cada barri de Barcelona. Podem veure si aquells barris amb més persones grans també són els barris amb més entitats que actuen en aquesta temàtica.
En aquest cas veiem una distribució de les entitats que el seu àmbit temàtic és “gent gran” força repartida per tots els barris, el que fa que hi hagi nou barris amb un 4,1% de les entitats d’aquest àmbit temàtic, tant en barris amb més gent gran com en barris amb menys gent gran. No hi ha, doncs, més entitats en barris més envellits, sinó entitats tant en barris amb més població de +65 anys, com en barris amb menys població de +65 anys.
Destaca el barri de Vallbona amb la ràtio més gran d’entitats per cada 100 habitants majors de 65 anys (0,61), seguit de Torre Baró (0,32), Vallvidrera (0,31) i Baró de Viver (0,30). La resta de barris tenen una ràtio inferior a 0,20.
Tenim en compte aquí la quantitat de casals de gent gran existents a Barcelona segons els espais de participació ciutadana que recull l’ajuntament. S’ha comptabilitzat tant casals públics com privats. La ràtio de Casals de gent gran és més alta al barri de Baró de Viver (0,3 casals per cada 100 habitants majors de 65 anys) i Can Peguera (0,25 casals per cada 100 majors de 65).
Una mica per darrere hi ha els barris de la Trinitat Nova i la Trinitat Vella amb 0,16 i 0,14 respectivament. La resta de barris tenen una ràtio inferior a 0,10 casals per cada 100 habitants majors de 65 anys.
Els barris amb més persones immigrades són els que concentren més entitats que tenen per temàtica “immigració”?
Comparem el percentatge d’entitats de l’àmbit temàtic “immigració” que hi ha a cada barri respecte al total de Barcelona i ho comparem amb el percentatge de persones immigrades de fora de la Unió Europea que hi ha a cada barri de Barcelona. Podem veure si aquells barris amb més immigració també són els barris amb més entitats que actuen en aquesta temàtica.
Veiem com el Raval, barri que concentra el 16,83% de les entitats dedicades a immigració, és a l’hora el barri amb el nombre més gran de persones immigrants (en aquest barri hi viuen el 5,47% dels ciutadans extracomunitaris de Barcelona). El Barri Gòtic (quart barri en població extracomunitària (amb un 3,42% d’aquesta població), és el tercer barri amb més quantitat d’entitats dedicades a immigració (hi ha el 8,91% de les entitats d’aquest àmbit temàtic de la ciutat).
El barri amb una ràtio més alta d’entitats dedicades a immigració per cada 100 persones extracomunitàries és Canyelles, amb 0,26 entitats per cada 100 persones de fora de la Unió Europea. La segona ràtio més alta es troba a Vallvidrera amb 0,15, seguit de Torre Baró i Sant Pere, Santa Caterina i la Ribera, ambdós amb 0,12. El Raval, barri que destaca per ser el barri amb més entitats en nombre absolut, en tenir també el nombre més gran de persones de fora de la Comunitat europea, és un dels barris amb ràtio més baixa amb tan sols 0,07 entitats per cada 100 persones extracomunitàries.
Els barris amb rendes més baixes són els que concentren més entitats que dedicades al “suport social”?
Comparem el percentatge d’entitats de l’àmbit temàtic “suport social” que hi ha a cada barri respecte al total de Barcelona i ho comparem amb el diferencial de renda que hi ha a cada barri respecte a la mitjana de Barcelona. Podem veure si aquells barris amb una diferència de renda negativa més elevada també són els barris amb més entitats que actuen en aquesta temàtica.
Si ens fixem en els barris que tenen una diferència més negativa de renda respecte a la mitjana de la ciutat, veiem com Ciutat Meridiana, Torre Baró i Vallbona, els tres barris amb més diferència (-46,8%, -42,8% i -40,3% respectivament) no tenen entitats dedicades a suport social. El quart barri en diferència de renda, el Raval (-40,2%) és, però, el barri amb més entitats d’aquest tipus, hi ha el 14,43% d’aquest tipus d’entitats.
Sorprèn com el segon barri amb major nombre d’entitats de suport social és la Vila de Gràcia, on hi ha un 8,96% de les entitats d’aquest àmbit malgrat tenir un diferencial de renda positiu (+12,8%) respecte a la mitjana de la ciutat. El mateix passa amb el tercer i quart barri pel que fa a nombre d’entitats. Tant a El Poble-sec com a La Dreta de l’Eixample hi ha el 7,46% d’entitats de suport social, però tenen una diferència de renda positiva (+5,3% en el cas del Poble-sec i +36,6% en el cas de la Dreta de l’Eixample).
En aquest mapa hi veiem una ràtio força similar a tots els barris, essent el barri amb major ràtio el de La Marina del Prat Vermell amb 0,41 entitats per cada 100 habitants amb menys de 7.500€ l’any. Un total de 30 barris tenen una ràtio de 0,15 o més.
Els barris amb més infancia concentren més entitats que tenen per temàtica “educació i formació”?
Comparem el percentatge d’entitats de l’àmbit temàtic “educació i formació” que hi ha a cada barri respecte al total de Barcelona i ho comparem amb el percentatge de menors de 16 anys que hi ha a cada barri de Barcelona. Podem veure si aquells barris amb més infants en edat escolar també són els barris amb més entitats que actuen en aquesta temàtica.
En aquesta comparativa podem veure com els barris amb major nombre d’entitats d’àmbit temàtic educació i formació són també els barris amb major percentatge de persones de menys de 16 anys.
A La Vila de Gràcia, amb un 5,71% de les entitats d’aquesta temàtica, hi viu el 2,81% dels menors de 16 anys de Barcelona. A El Raval (5,41% de les entitats) hi viu el 3,08% de la població d’aquesta franja d’edat i a La Dreta de l’Eixample hi ha el 4,66% de les entitats d’educació i formació i el 2,3% dels menors de 16 anys.
Si ens fixem en la ràtio, veiem que el mapa és força homogeni. Hi destaca Montbau amb 1,64 entitats dedicades a educació per cada 100 menors de 16 anys, i la clota amb una ràtio d’1,22. La resta de barris se situen per sota de la ràtio 1 amb un important gruix de barris amb una ràtio d’entre 0,4 i 0,6.